Aquesta és una comèdia sobre les dones i la seva sexualitat, els tabús socials, la repressió i la incultura sexual (sense entrar en la tortuosa relació home-dona). La clau del seu èxit és la intemporalitat: la vigència, universalitat i contemporaneïtat del tema en tots els sentits la fan rabiosament actual i necessària.
Es va escriure i estrenar a Nova York el 1996 a partir d’entrevistes amb més de 200 dones parlant sobre el sexe, les relacions amoroses i la violència domèstica, converses casuals i anècdotes recollides que són l’origen de la cadena de relats que composen l’obra.
Els monòlegs busquen “celebrar” la vagina, descrivint-la com superior al penis masculí, atès que està connectada amb el clítoris, l’únic òrgan humà que no té un altre propòsit que el de donar plaer.
L’edat, l’actitud i l’estat d’ànim dels personatges varia, però tots els monòlegs estan relacionats amb la vagina, ja sigui per tractar-se de la sexualitat, la menstruació, la masturbació, l’orgasme, el part, la violació o la mutilació genital.